Morató Aragonés al seu estudi del carrer Congost de Barcelona, anys 90
Morató Aragonés neix a Reus, Tarragona, el 1923. Per circunstàncies familiars resideix a Cornudella entre 1928 i 1941. És allí on es desperta la seva vocació pictòrica mentre acompaya pintors com Ignasi Mallol, Bosch Roger, Gonzalo Lindín o Ivo Pascual, que el 1940 el va animar a estudiar Belles Arts.
El 1941, després de guanyar la Medalla Fortuny, es trasllada a cursar Belles Arts a Barcelona , ciutat on s’emmiralla en Bonaventura Puig i Perucho, hereu del paisatgisme corotià. Iniciat en l’impressionisme, seran els successius viatges a Paris a partir de 1950 els que el portaran a definir un llenguatge de síntesi, entre la tradició naturalista del paisatge, la racionalització constructivista, herència de Cézanne, i àdhuc l’abstracció , que es fan evidents tant en el traç com en el color i el tractament de la matèria. El descobriment de la pintura plana i l’obra de Clavé, Bouffet o Chagall li accentuen el gust per una estètica expressionista, de perfils marcats i preferència per les tonalitats fredes, començant a ser conegut per la seva “rica paleta agrisada”.
Santes Creus, de Morató Aragonés.
Aquesta recerca de l’equilibri entre el real i l’abstracte, el van empènyer a treballar al marge de grups o moviments i a mantenir el lligam amb la forma i el dibuix, malgrat tenir èpoques en què la rigidesa de l’espàtula l’acostava més a l’informalisme matèric, com ell va reconéixer en moltes ocasions.
De la geometrització dels seixanta passarà progressivament, amb la recuperació del pinzell i les tonalitats càlides, a una major suavitat en les formes tot i mantenir la força i l’audàcia del traç. Morató Aragonés sempre es va mantenir vinculat a la seva terra, pintant els paisatges de Cornudella i Reus, que alternava en els seus períodes més viatgers amb vistes dels llocs que visitava (Marroc, França, Holanda, Suissa, Anglaterra, Itàlia…)
Volendam, de Morató Aragonés.
El paisatge francès, amb una arquitectura que afavoria la geometrització, i l’auster paisatge castellà, que propiciava el joc cromàtic i compositiu de difícil solució, van ser dos vèrtexs oposats d’una realitat que ell va saber conjugar amb destresa. Fonamentalment paisatgista i excel · lent dibuixant, va dedicar també a la figura i a les composicions de cafès gran part de la seva producció. Sense oblidar, en èpoques intermèdies, els temes de marines i els bodegons.
Figura 2, del pintor Josep Mª Morató Aragonés.
Montsant, de Morató Aragonés.
Amb un extens palmarès, reflex de la dedicació apassionada a la pintura durant més de 65 anys, va ser també un gran amant de les tertúlies, i el seu nom forma part dels incondicionals de les que van tenir lloc en punts emblemàtics de la capital catalana: Kansas, La Punyalada, Samoa, La Cova del Drac i Escarlata.
El 1996 va rebre la Medalla d’Or de la Ciutat de Reus, i el 1999 va ser nomenat Fill Adoptiu de Cornudella de Montsant.
Cingles de Siurana, de Morató Aragonés.
Si està interessat en alguna d’aquestes obres de Josep Mª Morató Aragonés, visiti la nostra botiga
o contactin’s a recurellart@gmail.com
