Bonaventura Puig Perucho, paisatgista nascut a Barcelona el 1886 i mort a Sant Pere de Ribes el 1977, va ser deixeble de Nicanor Vazquez, Alexandre Casas, Antoni Caba i Modest Urgell. Va ser Numerari de l’ Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, Catedràtic el 1941 de l’Escola Superior de BB.AA. de Sant Jordi; Soci de Mèrit del Reial Cercle Artístic de Barcelona; membre de la Junta de Museus i de la Societat Artística Literària.
La primera exposició individual va tenir lloc el 1907 a la Sala Parés; seguiria la de 1911 al seu taller de Montparnasse (Paris) i la de 1913 al Faianç Català, per passar posteriorment a ser un habitual de La Pinacoteca (1915, 1931, 1933, 1935, 1939, 1940, 1941, 1943, 1947, 1948, 1952, 1954, 1958, 1962 i 1968, la darrera de les celebrades en vida). Altres individuals van tenir lloc a Madrid (1925, al Salón de Arte Moderno), Vilafranca del Penedés (1930 a l’Orfeó Vilafranquí), Zurich (1937, a la Galerie Aktuaryus)
Més nombroses van ser les col.lectives: Galeries Laietanes, Sala Parés i Reial Cercle Artístic (on va compartir paret amb artistes com Joaquim Mir, Anglada Camarasa, Julio Romero de Torres o Ricard Urgell), Galerías Areñas, Grifé & Escoda; Cadis (1926, Sala Municipal); va ser present al Saló de Tardor de París, a l’Exposició Nacional de BB.AA. de Madrid (1920, 1924 i 1944, on va aconseguir la tercera, segona i primera medalla respectivament), a la Exposició Internacional de Venecia (1924, 1936), la Internacional de Barcelona (1929), la Internacional de Baltimore (1929), a la Biennal de Venecia (1939, 1944) i altres a Oslo (1931), Philadelphia, Pittsburg, Saint Louis i Toronto (1926, amb el International Carnegie Institut), Berlin i Buenos Aires (1942 i 1943, “Arte Español”) .
Si està interessat en alguna d’aquestes obres de B . Puig Perucho, visiti la nostra botiga
o contactin’s a recurellart@gmail.com.